En els últims temps, l’art, en major o menor mesura, s’ha apoderat d'elements pròpis del llenguatge publicitari per tal d’arribar a un públic cada cop més ampli i menys exigent. Llenguatge que fa que l’art contemporani, igual que moltes altres formes de representació, acabi sent un producte més de consum, perdent la seva escència.

Mentrestant, hem caigut de quatre grapes davant la insistència, per part dels mass media, d’aconseguir una adicció completa i un control total de l’individu. El bombardeix constant d’anuncis de tot tipus, utilitzant tots els recursos possibles, té un objectiu clar: uniformar el pensament i fer que l’individu esdevingui una peça més de la maquinària.

No ho podem negar: som adictes al consum perquè la nostra pròpia necessitat de felicitat ens obliga a ser-ho.

Hem esdevingut el que volen que siguem: un producte més, que pensa i actua seguint els seus cànons creats. Amb Febre us convido a reflexionar sobre tot això.

(Texte inclòs al catàleg de l'exposició)

Exposició Artificial - Primavera Fotogràfica 2004 · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.